El Tribunal Suprem ha canviat de criteri respecte qui ha d’assumir la despesa de gestoria a l’hora de constituir una hipoteca, afavorint als consumidors. Si a principis de 2019 s’establia que l’entitat bancària i el consumidor havien de pagar a mitges el cost de la notaria i la gestoria, ara ha dictat una sentència pionera que, adequant-se al criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, obliga a les entitats bancàries a assumir la totalitat d’aquesta despesa.
Això significa que el repartiment de les despeses de constitució d’hipoteca queda de la següent manera:
- El prestador, és a dir, l’entitat bancària, es fa càrrec del 50% del cost de la notaria i del 100% del cost de la gestoria.
- El prestatari, és a dir, el consumidor, es fa càrrec del 50% del cost de la notaria i del 100% de l’IAJD (Impost d’Actes Jurídics Documentats).
Queda pendent resoldre qui assumeix la despesa de la taxació de l’immoble, que segurament recaurà també al banc.
Aquesta sentència té un efecte retroactiu que afecta a uns 15 milions d’hipoteques signades des del juny de 2019 fins a l’actualitat. Els magistrats han anul·lat les clàusules d’atribució de despeses hipotecàries, de manera que els bancs hauran de tornar el 100% de les despeses de registre de la propietat i el 50% de notari, gestoria i taxació en la constitució d’hipoteca als seus clients. A més, d’abonar els interessos legals des de la data de pagament de cada despesa.
Els afectats no han d’iniciar cap demanda individual, sinó que directament es veuran beneficiats per aquest canvi de criteri i podran recuperar uns 1.500 euros de mitjana, sense haver de litigar, gràcies a l’èxit de la demanda col·lectiva que Asufin (Asociación de Usuarios Financieros) va interposar contra Kutxabank, Banco de Caja España de Inversiones Salamanca y Soria (ara Unicaja Banco), ING Bank i Deutsche Bank.
